«Si parlem de mutilació genital femenina, és una pràctica prohibida a Txad, però la gent continua fent-la de forma confidencial i secreta. Per arribar a la mutilació, hi ha tot un procés que implica als pares i a la gent molt propera als pares. Com una nena, que és menor, ha de poder denunciar a totes aquestes persones davant la justícia. És realment molt difícil.»
- Sifa Kaite. Coordinadora Protecció a la infància JRS Txad.
A més de provocar danys psicològics greus, genera problemes en l’embaràs i en el part, disfuncions sexuals i infeccions cròniques. A més a més, les nenes perden accés a l’educació degut a les complicacions de salut i el dolor que suposa. En algunes zones, els costos associats amb la cerimònia de la mutilació poden implicar l’abandonament de l’escola per la impossibilitat de la família de pagar totes dues coses.
Aquesta pràctica abusiva està molt estesa, especialment a l’Àfrica Subsahariana, però també a alguns països de l’Orient Mitjà – Iraq i Iemen – i a Indonèsia.
La raó principal per a la pràctica de la mutilació genital femenina és la creença de què és necessària per aconseguir un bon matrimoni. En algunes comunitats, les nenes que no es sotmeten a la mutilació són considerades promiscues i brutes i no aconsegueixen casar-se.
No només suposa un greu risc per a la seva salut, sinó que atempta contra els drets humans fonamentals de les nenes de tot el món.
Globalment, 600 milions de dones, d’entre 20 i 24 anys, el 21% de totes les dones del món, han sigut obligades a casar-se quan encara eren nenes.
Les taxes més altes de matrimoni infantil es donen en els països al sud del Sahel: a la República Centreafricana és del 68%; a Txad del 67% i a Sudan del 52%. En altres regions com Amèrica Llatina també es donen percentatges molt elevats, sobretot a Centreamèrica: és el cas de Nicaragua (40,6%) i Hondures (38,8%). Els països amb major nombre de nenes casades són Índia (15,5 milions), Bangla Desh (4,4 milions), Nigèria (3,5 milions), Brasil (3 milions) i Etiòpia (2,1 milions).
La situació de pobresa, els conflictes armats i les crisis humanitàries afavoreixen aquesta pràctica. Moltes famílies veuen el matrimoni de les seves filles com una sortida segura per evitar l’assetjament o els assalts físics o sexuals, comuns en zones de conflicte. Actualment és un problema creixent per a les nenes síries de les comunitats de refugiats de Jordània, Líban, Iraq i Turquia.
El matrimoni infantil priva a les nenes dels seus drets bàsics a la salut, l’educació i la seguretat: són més vulnerables a sofrir múltiples formes de violència, tenen major probabilitat de tenir pitjor salut, de tenir fills a edats molt primerenques, quan encara no estan ni física ni psicològicament preparades, i d’abandonar l’escola. En alguns països, les complicacions en l’embaràs i en el part són la principal causa de mortalitat de les adolescents d’entre 15 i 19 anys.
El matrimoni infantil suposa una violació greu dels drets de les nenes i es tracta de la forma més generalitzada d’abús sexual i explotació en menors de 18 anys.
«Estic casada, sóc mare de quatre fills i dos nenes. Em van casar molt petita i no vaig poder acabar els meus estudis. La nostra situació econòmica era difícil. La meva mare em va dir que ja era gran i que anava a donar-me en matrimoni. Li vaig dir que no volia casar-me. Però em van obligar a casar-me amb aquest home als 15 anys.»
- Iklas, refugiada sudanesa al camp d’Iridimi, Txad.
Guadalupe Flores, de CIAZO El Salvador, explica l’impacte de la violència sexual en els nens i adolescents del país. “La violència sexual afecta de manera particular a les nenes, i es vincula amb la problemàtica dels embarassos en l’adolescència”
- Guadalupe Flores, CIAZO El Salvador
El 27% de les nenes del món sofreix violència sexual i és a Llatinoamèrica on el panorama és més preocupant: al 2017 més d’un milió de nenes i adolescents van ser víctimes d’aquest tipus de violència.
Aquestes nenes s’enfronten, a més a més de a embarassos no desitjats i al trauma i al patiment psicològic, a avortaments insegurs i a malalties de transmissió sexual, com ara el VIH. Poden ser socialment excloses, la qual cosa les indueix a viure al carrer o al treball sexual. En cultures on la virginitat és altament apreciada, la violència sexual pot estigmatitzar a les nenes, ja que es veu com una taca en l’honor familiar, arribant en casos extrems a l’assassinat de la víctima.
Les nenes són sotmeses a tot el món a diferents formes d’abús i explotació, com ara també la sobrecàrrega en les tasques domèstiques. La majoria de les nenes es veuen obligades a realitzar tasques de la llar com cuinar, anar a cercar llenya, aigua o fer-se càrrec dels seus germans petits. Tot això obstaculitza la seva continuïtat educativa, impedeix el seu desenvolupament integral i vulnera els seus drets.
L’edat mitjana de les nenes objecte d’explotació sexual és d’entre 11 i 14 anys, quedant atrapades en espirals de violència que inclouen violació, tortura, avortaments forçats, inanició i amenaces d’assassinat a familiars.
34,2 milions de nenes i dones són refugiades o desplaçades sent, donada la seva situació, més proclius encara a sofrir qualsevol forma de violència o abús.
El que passa és què els pares beuen, humilien les seves filles, tracten millor als homes que a les dones. En algunes famílies els propis pares fan mal a les filles. Jo li deia al meu pare «jo vull estudiar» i ell em deia «perquè vols estudiar si eres dona, igualment et casaràs i et donaran de menjar». Per això, el meu pare em va dir que el millor seria deixar d’estudiar i poder ajudar-lo a nivell econòmic. I, quan tenia 12 anys, vaig treballar de cuinera en una casa. Feia el dinar, rentava la roba, feia les tasques de la llar. 5 anys vaig deixar d’estudiar.
- Kim, estudiant Fe i Alegria Guatemala.
Una violència que, a més a més, està present a les estructures socials: a la família, a la comunitat, al lloc de treball i, també, a l’escola. Aquestes formes de violència afecten a la salut i al benestar de les nenes i limiten la seva capacitat per generar ingressos al llarg de la vida, condemnant-les a la pobresa. Aquesta dinàmica no només afecta a les nenes sinó també als seus fills i filles, a les seves llars, a les seves comunitats i a la societat en general.
